Camins

Recorda que deia Bilbo: És un assumpte perillós, Frodo, sortir de casa teva. Només que et poses al camí, si no controles els teus peus mai saps on et poden portar.” – J.R.R. Tolkien

Ara fa un temps vaig encetar un camí. Reconec que vaig ser valent i mentiré si dic que algun cop he pensat que em vaig equivocar. Però aleshores recordo perquè ho vaig fer i me n’adono que ho tornaria a fer.

I sí, és perillós; et trobes dificultats que creies més senzilles i que a l’hora de la veritat fan molt costa amunt. Però hi pots, quin remei. I t’hi trobes companys de viatge curiosos; uns bons que et donen ànims i t’encoratgen i d’altres no tant i simplement es volen aprofitar de tu o anar-hi a remolc.

I van passant els dies i s’obren nous paisatges. El desert inhòspit ja l’has deixat uns quants quilòmetres enrere, temps enrere. I després, poc a poc, apareixen nous paisatges, amb vistes precioses, temptadores… però ep! El camí no hi passa per allà. Doncs que hi farem? Seguirem caminant aviam on anem. I la carretera segueix i segueix.

Fins que poc a poc comencen a aparèixer desviaments. Sorgeixen noves vies per explorar, potser amb un nou company de viatge? No ho sé.

Hi ha nous camins per explorar. Sí.

Però, estic preparat?