Sort

“La única cosa segura sobre la sort és que aquesta sempre canvia” – Bret Harte

Hi ha gent, habitualment els winners, que diuen que la sort te l’has de treballar tu; que no existeix, sinó que amb voluntat, feina i constància aquesta arriba. Bé, jo aquests que anomeno winners els he mirat detingudament i normalment són gent de bona família que gairebé mai han patit gaire i senzillament han seguit el camí marcat, els hi han sorgit les oportunitats que solen sortir si segueixes aquest camí i s’han trobat en posicions economicosocials força bones sense haver-se esforçat en sa puta vida; simplement fan la seva feina… i de vegades ni això. Però, ui sí, donen lliçons.

Després et trobes gent, que els han putejat per totes bandes, han fet qualsevol cosa i gairebé a qualsevol preu i han arribat a unes condicions que aquests winners possiblement menysprearien, però que per aquests altres és una millora substancial. I saps que et diuen? Que han tingut sort.

Perquè senzillament per a molta gent la voluntat, la feina i la constància no és una opció. Sinó que o ho apliques o te’n vas a la merda, sense passar per la casella de sortida i sense els vint mil euros del papà. Aleshores, si no sorgeix cap oportunitat no pots sortir del cercle viciós.

Què vull dir amb tot això? Doncs que de vegades veus gent que sempre ha estat bé i com que no concep la vida d’una altra manera, perquè l’empatia es veu que és una cosa escassa, i  es pensa que qui no està bé com ells, o és un ximple, o és un dròpol.

I no senyors emprenedors! La vida no és tan fàcil. Sense recursos, sense ningú al teu darrera, sense contactes i sense la confiança que et dóna no haver tingut mai cap clatellada seriosa les coses són una mica més difícils. Potser sí que fa falta una mica de sort.

Amb més de cinc milions de parats, no cal sort per trobar feina? Amb retallades al sector públic no cal sort, ja no per aprovar unes oposicions, sinó perquè en surtin?  Amb els bancs tal com estan no cal sort per que et financin un projecte? No cal sort per trobar inversors tal com està el pati? Ja no parlo de tenir sort o no. Parlo de què ens donin oportunitats.

I no només laboralment, en molts més àmbits. Necessito oportunitats, perquè de preparació, voluntat i ganes de feina en tinc de sobres.