Serendipia

“De vegades s’esdevenen petits accidents a la vida que aporten la petita dosi de bogeria que necessitem per a aconseguir l’èxit.” – François de la Rochefoucauld

Passen coses. Des de fa un temps me n’adono que passen coses que si no tens els ulls ben oberts se t’escapen. Podem dir que són casualitats, coincidències, accidents o senzillament arbitrarietats. Una trucada, un missatge, un twett, un correu, una conversa, una mirada, un somriure, un retràs, un refredat; coses que ocorren cada dia.

Però molts de cops, arran d’una d’aquestes coses… PAM! Passa alguna cosa més. Fixeu-vos-hi. Una concatenació de coincidències, un petit accident, que ens porta a un lloc, a una situació, a una persona, a una feina, a un destí. Potser és que sóc agnòstic i penso que hi ha alguna cosa.

El què, no ho sé i la veritat que no m’importa gaire; dubto que ho pogués entendre. Però a mi em sembla que hi ha unes forces subtils que tenen un sentit de l’humor una mica peculiar, unes forces subtils que ens uneixen com titelles d’un circ mundial.

I sabeu què? Ben aviat passarà alguna d’aquestes coses que us he dit. Esteu al cas.

A mi, ho sé, m’està a punt de passar.

Colors

Totes les passions ens fan cometre errors; l’amor ens fa cometre els més ridículs. ” – Francois de la Rochefoucauld

He estat molts anys sense haver-me de trobar en segons quines situacions. I és clar ara vaig molt perdut. Darrerament han passat algunes persones i els resultats m’han fet adonar que la cosa és més complicada del que recordava.

Per altra banda també està el tema de compatibilitats i aquestes coses, no vull pensar que tot ha estat culpa meva. Entenc que hi ha coses que no poden ser, no han de ser o senzillament surten malament pel motiu que sigui.

A mi sempre m’havien acusat de ser una persona freda i que no exterioritza els sentiments. Des de fa un any o així ho vaig canviar, amb resultats molt interessants; només he de dir que en un any la meva vida ha canviat radicalment en molts aspectes. A millor? Encara no ho sé, estic en una mena de catarsi, que si no s’allarga gaire i començo a veure’n els resultats es podria dir que sí. Ara, a pitjor no.

Que vull dir amb tot això? Doncs que quan he estat una persona freda, el resultat dels desenganys no eren gaire fotuts; senzillament ho deixava córrer i com si no hagués passat res. Això té una contrapartida i és que quan passa tot el contrari, quan hi ha una alegria, passa exactament el mateix; no t’afecta. I que passa? Doncs que la vida transcorre gris, ni fred ,ni calor.

I no val la pena. Perquè prefereixo patir un dia, però els altres gaudir-los. Perquè n’estic fart de fer-me el fort amb l’únic resultat de tenir un orgull ben bonic. Prefereixo ser humil i viure.

Vull viure en colors.