Por

La por ha derrotat més gent que qualsevol altra cosa al món.” – Ralph Waldo Emerson

Molts anys he viscut amb por. No aterrit, ni tan sons atemorit; senzillament amb una por subtil que de tan suau ni te n’adones que en tens; sabeu allò de la metàfora de la granota bullida? Doncs semblant. Abans, no m’havia considerat mai una persona poruga, ans al contrari; sempre havia fet allò que m’havia proposat suposés el repte que suposés.

Però entrar al món laboral, ja fa una pila d’anys, et porta a una dinàmica de previsió i precaució molt perillosa, sobretot per les influències que reps d’altres porucs i la teva falta de maduresa (si més no, en el meu cas). Ahà! Aquí està la trampa: arribes a un punt on penses que és millor quedar-te amb aquesta feina i no arriscar-se, potser perquè et fots en un crèdit per un cotxe o qualsevol altra història i aviam com el pagarem si passa res; t’acostumes a cert ritme de vida, a tenir unes comoditats i mandangues d’aquestes. Vaja, que el “per si de cas” i el “más vale malo conocido” fa que comencis a emprendre les coses amb el mínim risc possible.

I el pitjor és quan això s’extrapola a totes les facetes de la teva vida. A les relacions, a les amistats, als estudis, als negocis, … I ja ho he dit, és suau i subtil, no te n’adones. De fet he arribat a la conclusió que la vida et canvia de dues maneres: o tan de pressa que t’agafa a contrapeu i et fot una bona hòstia o tan poc a poc que no es nota, fins que un dia, com si despertessis d’un somni, veus que tot ha canviat.

I clar, quan tens por no prens riscos. I qui no s’arrisca no pisca. O sigui que no arribaràs enlloc. Sí allò que fas no suposa un sacrifici, un esforç, per petit que sigui, molt difícilment aconseguiràs res de profit. Senzillament viuràs una existència monòtona i gris, sense cap expectativa ni alegria; però ep, tampoc hi haurà grans decepcions o tristeses.

Perquè ser valent té una contrapartida: el risc. Risc de perdre-ho tot. Risc de no aconseguir res del que per tant t’has esforçat. És una aposta on pots guanyar o perdre. Però també és una oportunitat; de l’altra manera no tenim ni això.

I m’he cansat de tenir por. M’he cansat de viure en gris. M’he cansat de no arribar enlloc. Vull viure, encara que hagi de patir.

Perquè sé que al final val la pena.