Allein

Naixem sols, vivim sols, morim sols. Només a través del nostre amor i amistat podem crear la il·lusió momentània que no estem sols.” – Orson Welles

Tinc massa temps per pensar. I penso massa. Uns dels problemes era la falta de temps, però quan realment vols alguna cosa trobes temps de qualsevol banda; la falta de temps no era un problema, era una excusa. Tot aquest temps que no teníem el passava sol.

I ara l’he d’aprofitar. I em sembla que ho faig, encara que cada dia sóc més conscient que sóc jo sol, jo i només jo, qui ho ha de fer tot.

Bé, la gent fa. Fa cumpli-ment: compleix i menteix. Compleix, diu el que se suposa que ha de dir, però no li prenguis la paraula que la poses en un compromís. Tots ho hem fet en major o menor mesura, està clar. Pocs m’ha ajudat de debò… vaja, això em sembla. Però amb això he après que no he d’esperar res de ningú. Res.

Penso que és una conclusió trista, però els fets m’ho han demostrat. Sí, gent m’ha sorprès gratament; també he tingut alguna decepció. Això és així. Ja m’he resignat, no n’espero res i això que ara sóc molt més optimista que fa uns anys.

Perquè tot depèn de mi. Tinc fe amb mi mateix. Sé que tot sortirà bé.

Anuncis