1 any

“Swam the deepest of the seas
But you couldn’t see anything in me
You strayed too far from my path
Maybe now you’ll see everything in me
I’m sorry it had to be this way”  My Dying Bride – The deepest of all hearts (extracte).

No en volia escriure, però finalment em rondava pel cap i necessitava treure-ho.
Ara, a primers de mes, va fer un any de tot plegat. Del canvi de rumb,  del canvi d’actitud, del canvi de perspectiva; del canvi de vida.  De canviar la solitud en companyia, per la companyia en la solitud. De canviar el pessimisme resignat i conformista, per un optimisme responsable i realista. De veure com passaven el dies, a viure els dies a mesura que passen. De viure les vides d’altres, a viure la meva vida.

Tots prenem decisions equivocades. Adonar-te’n, i fer-ho a temps, és una sort. Però totes les nostres accions tenen conseqüències positives i negatives. Tot i arreglar-ho, hi ha força camí a desfer i esmerçar. Porto un any refent la feina, porto un any caient i aixecant-me, porto un any prenent moltes decisions i arriscant-me.

Però no em sap greu, val la pena. Val la pena la feina i l’esforç, valen la pena les hòsties de les caigudes i la moral necessària per tornar a alçar-se, val la pena preocupar-se, decidir amb valentia i fent cara als riscos, gaudint de les alegries i sent fort contra les decepcions d’aquestos. I aprenent.

Perquè ara tinc els objectius molt clars. Vull viure la meva vida.

Anuncis

Nu

“Your eyes. Your smile
No more laughter again
We were something
No more. Nothing to me

Walk alone. Naked to the bone
My heart has fled far from me
Until another day. I find the one,
Who looks beyond the eyes in me”

My Dying Bride – “The Deepest of all Hearts” (Extracte)

Doncs sí. Tabula rasa. Nu.

Ara mateix tant me’n fa tot, la veritat. Només deixo passar el temps, intentant aconseguir els meus propòsits acadèmics i poca cosa més. Em sento molt buit a segons quin nivell.

Que algú vol parlar, cap problema. Que no, doncs tampoc. Ara mateix tant me’n fa, la veritat, tot i que no estic tancat cap mena d’amistat. Fins i tot quedar amb algú o el que sigui. Però de moment evito fer-me cap mena d’il·lusió; només aconseguiria empitjorar les coses.

Ep, que no perdo l’esperança i sóc optimista.Si sorgeix alguna cosa, si algú mira més enllà dels meus ulls, ho sabré.

I tornaré a estar nu.

Però ple.