Sorprendre’s

“Ningú no és tan valent que no es sorprengui per res inesperat” – Juli Cèsar

Arribar a veure més enllà. De vegades mires i no veus. D’altres veus més del que hi ha a simple vista. Les aparences, les etiquetes, els prejudicis i el nostre encotillament mental. I mires als ulls, i hi veus moltes coses. Unes deceben, d’altres sorprenen.

De decepcions n’he tingudes, déu n’hi do. De sorpreses poques, però són molt més valuoses precisament per aquest fet. Les decepcions fan mal i com més en tens més costa que et sorprenguis, perquè et fan perdre la curiositat; vas tenir expectatives i quan vas mirar no vas veure res, era buit.

Però recentment m’he sorprès i molt. Sorprès perquè no m’ho pensava trobar. Sorprès, també, perquè no pensava sorprendre’m. Sorprès perquè he vist més enllà.

Sorprès perquè m’hi he vist reflectit.

Alea

Alea iacta est” – Gai Juli Cèsar

Hi ha una subtil diferència entre la ignorància i la incertesa. L’ignorant roman ben tranquil; ja sabeu, beatus ille. Qui pateix la incertesa resta excitat, nerviós i fins i tot poruc de l’esdevenidor.

Fa poc he deixat d’ignorar segons què.

Abans no era gaire de llençar-me a la piscina. No em va anar gaire malament, però tampoc és per tirar-hi coets; qui no s’arrisca no pisca diuen. Ep, que més d’un cop em vaig trobar la piscina buida i mira, potser per això em vaig fer més previngut. Ara, com que sembla que tinc menys a perdre, temps sobretot… ja tenim una edat, doncs crec que és l’hora de tornar-me més arriscat.

I m’he llençat a la piscina, sí. I de moment sembla que hi ha aigua, tot i que hi ha moments que no ho acabo de tenir clar. Ja sabeu com va això, fins que no et capbusses o et fots la gran hòstia no queda esvaït el dubte. Estic al salt, tot just acabo d’enlairar-me del trampolí i no sé quan durarà el vol. No sé res de res, fins que la gravetat no faci la seva feina; fins que el temps que hagi de passar no hagi passat. Incertesa.

Tinc moltes ganes de nedar. Estic preparat.