Escletxes

“Trobo l’esperança els dies més foscos i em concentro en els més brillants. No jutjo l’univers.” – Dalai Lama

Apareixen escletxes. Els núvols de tempesta s’esguerren un xic i rajos de sol il·luminen els camps. Apareixen persones, situacions, oportunitats. Apareixen projectes, apareixen camins, apareixen companys. Encara no sé si això és un bon senyal o no. Encara no sé si anirà a més. Encara no sé si tornarà a ploure o aquest sol ha vingut per a quedar-se. Senzillament hi ha un raig de llum.

En tots els aspectes, d’una manera o altra, sembla ser que les coses van millor. De fet, si faig balanç d’aquest 2012, puc dir que excepte amb el tema econòmic-laboral ha estat un bon any; estic content.

Aquesta alegria falta consolidar-la. Però hi és i ningú me la pot treure. He trobat coses que creia perdudes i tinc l’esperança de que arribarà el que ha d’arribar. Tard o d’hora.

Tard o d’hora, tot anirà bé.

Anuncis

Sort

“La única cosa segura sobre la sort és que aquesta sempre canvia” – Bret Harte

Hi ha gent, habitualment els winners, que diuen que la sort te l’has de treballar tu; que no existeix, sinó que amb voluntat, feina i constància aquesta arriba. Bé, jo aquests que anomeno winners els he mirat detingudament i normalment són gent de bona família que gairebé mai han patit gaire i senzillament han seguit el camí marcat, els hi han sorgit les oportunitats que solen sortir si segueixes aquest camí i s’han trobat en posicions economicosocials força bones sense haver-se esforçat en sa puta vida; simplement fan la seva feina… i de vegades ni això. Però, ui sí, donen lliçons.

Després et trobes gent, que els han putejat per totes bandes, han fet qualsevol cosa i gairebé a qualsevol preu i han arribat a unes condicions que aquests winners possiblement menysprearien, però que per aquests altres és una millora substancial. I saps que et diuen? Que han tingut sort.

Perquè senzillament per a molta gent la voluntat, la feina i la constància no és una opció. Sinó que o ho apliques o te’n vas a la merda, sense passar per la casella de sortida i sense els vint mil euros del papà. Aleshores, si no sorgeix cap oportunitat no pots sortir del cercle viciós.

Què vull dir amb tot això? Doncs que de vegades veus gent que sempre ha estat bé i com que no concep la vida d’una altra manera, perquè l’empatia es veu que és una cosa escassa, i  es pensa que qui no està bé com ells, o és un ximple, o és un dròpol.

I no senyors emprenedors! La vida no és tan fàcil. Sense recursos, sense ningú al teu darrera, sense contactes i sense la confiança que et dóna no haver tingut mai cap clatellada seriosa les coses són una mica més difícils. Potser sí que fa falta una mica de sort.

Amb més de cinc milions de parats, no cal sort per trobar feina? Amb retallades al sector públic no cal sort, ja no per aprovar unes oposicions, sinó perquè en surtin?  Amb els bancs tal com estan no cal sort per que et financin un projecte? No cal sort per trobar inversors tal com està el pati? Ja no parlo de tenir sort o no. Parlo de què ens donin oportunitats.

I no només laboralment, en molts més àmbits. Necessito oportunitats, perquè de preparació, voluntat i ganes de feina en tinc de sobres.

Reinici

“D’un final sorgeixen nous inicis” – Plini el Vell

Passats 15 dies del nou any ja m’adono que tot va força millor. No ho sé explicar. Una cosa tan arbitrària com un canvi de data, una convenció social simplement, sembla que té una repercussió psicològica tremenda.

Si això és indicatiu d’alguna cosa crec que serà fantàstic. Per altra banda pot ser només una etapa on s’han concentrat certes serendipies i mira, jo que les aprofito! Però bé, les males èpoques no deixen de ser el contrari, no?

I tot això enmig d’una feinada i nervis per culpa d’avaluacions i entregues de treballs!! I, és clar, aquesta atmosfera de positivisme i alegria ha conduït a enfocar d’una manera diferent tot això; nerviosa igual, però molt més centrada i optimista.

I, a sobre, avui plou i m’encanta.

Serendipia

“De vegades s’esdevenen petits accidents a la vida que aporten la petita dosi de bogeria que necessitem per a aconseguir l’èxit.” – François de la Rochefoucauld

Passen coses. Des de fa un temps me n’adono que passen coses que si no tens els ulls ben oberts se t’escapen. Podem dir que són casualitats, coincidències, accidents o senzillament arbitrarietats. Una trucada, un missatge, un twett, un correu, una conversa, una mirada, un somriure, un retràs, un refredat; coses que ocorren cada dia.

Però molts de cops, arran d’una d’aquestes coses… PAM! Passa alguna cosa més. Fixeu-vos-hi. Una concatenació de coincidències, un petit accident, que ens porta a un lloc, a una situació, a una persona, a una feina, a un destí. Potser és que sóc agnòstic i penso que hi ha alguna cosa.

El què, no ho sé i la veritat que no m’importa gaire; dubto que ho pogués entendre. Però a mi em sembla que hi ha unes forces subtils que tenen un sentit de l’humor una mica peculiar, unes forces subtils que ens uneixen com titelles d’un circ mundial.

I sabeu què? Ben aviat passarà alguna d’aquestes coses que us he dit. Esteu al cas.

A mi, ho sé, m’està a punt de passar.