Escletxes

“Trobo l’esperança els dies més foscos i em concentro en els més brillants. No jutjo l’univers.” – Dalai Lama

Apareixen escletxes. Els núvols de tempesta s’esguerren un xic i rajos de sol il·luminen els camps. Apareixen persones, situacions, oportunitats. Apareixen projectes, apareixen camins, apareixen companys. Encara no sé si això és un bon senyal o no. Encara no sé si anirà a més. Encara no sé si tornarà a ploure o aquest sol ha vingut per a quedar-se. Senzillament hi ha un raig de llum.

En tots els aspectes, d’una manera o altra, sembla ser que les coses van millor. De fet, si faig balanç d’aquest 2012, puc dir que excepte amb el tema econòmic-laboral ha estat un bon any; estic content.

Aquesta alegria falta consolidar-la. Però hi és i ningú me la pot treure. He trobat coses que creia perdudes i tinc l’esperança de que arribarà el que ha d’arribar. Tard o d’hora.

Tard o d’hora, tot anirà bé.

Pujades

Si no saps cap on vols anar, cap camí et pot portar.” – Lewis Carroll

Vaig estar força anys a la deriva. Ara porto ja més d’un any amb més d’un objectiu, cadascun amb els seus camins, els seus paranys, les seves pujades i les seves baixades.

Molts de dies, per culpa d’un o altre camí les coses es compliquen, però com veus la llum al final del túnel d’algun d’aquests camins doncs tires endavant. Si pots amb un, perquè no has de poder amb els altres?

I de sobte un dia, veus que tots els camins alhora es fan costa amunt. Per aquí sorgeix un tema, per aquí una complicació i per aquesta altra banda, sense que depengui de tu, no hi ha res a fer. Buf, dies grisos un altre cop… No!

No he arribat fins aquí per rendir-me a la primera de canvi. Ni a la segona, ni a la que faci vint. Els temes es solucionen, les complicacions amb paciència i treball es simplifiquen i si hi ha res que no depèn de mi, doncs bon vent, farem una altra cosa.

Ara tinc força per fer el que em proposi. La tinc perquè ho sé.

Sé que puc.

Sorprendre’s

“Ningú no és tan valent que no es sorprengui per res inesperat” – Juli Cèsar

Arribar a veure més enllà. De vegades mires i no veus. D’altres veus més del que hi ha a simple vista. Les aparences, les etiquetes, els prejudicis i el nostre encotillament mental. I mires als ulls, i hi veus moltes coses. Unes deceben, d’altres sorprenen.

De decepcions n’he tingudes, déu n’hi do. De sorpreses poques, però són molt més valuoses precisament per aquest fet. Les decepcions fan mal i com més en tens més costa que et sorprenguis, perquè et fan perdre la curiositat; vas tenir expectatives i quan vas mirar no vas veure res, era buit.

Però recentment m’he sorprès i molt. Sorprès perquè no m’ho pensava trobar. Sorprès, també, perquè no pensava sorprendre’m. Sorprès perquè he vist més enllà.

Sorprès perquè m’hi he vist reflectit.

Reinici

“D’un final sorgeixen nous inicis” – Plini el Vell

Passats 15 dies del nou any ja m’adono que tot va força millor. No ho sé explicar. Una cosa tan arbitrària com un canvi de data, una convenció social simplement, sembla que té una repercussió psicològica tremenda.

Si això és indicatiu d’alguna cosa crec que serà fantàstic. Per altra banda pot ser només una etapa on s’han concentrat certes serendipies i mira, jo que les aprofito! Però bé, les males èpoques no deixen de ser el contrari, no?

I tot això enmig d’una feinada i nervis per culpa d’avaluacions i entregues de treballs!! I, és clar, aquesta atmosfera de positivisme i alegria ha conduït a enfocar d’una manera diferent tot això; nerviosa igual, però molt més centrada i optimista.

I, a sobre, avui plou i m’encanta.

Serendipia

“De vegades s’esdevenen petits accidents a la vida que aporten la petita dosi de bogeria que necessitem per a aconseguir l’èxit.” – François de la Rochefoucauld

Passen coses. Des de fa un temps me n’adono que passen coses que si no tens els ulls ben oberts se t’escapen. Podem dir que són casualitats, coincidències, accidents o senzillament arbitrarietats. Una trucada, un missatge, un twett, un correu, una conversa, una mirada, un somriure, un retràs, un refredat; coses que ocorren cada dia.

Però molts de cops, arran d’una d’aquestes coses… PAM! Passa alguna cosa més. Fixeu-vos-hi. Una concatenació de coincidències, un petit accident, que ens porta a un lloc, a una situació, a una persona, a una feina, a un destí. Potser és que sóc agnòstic i penso que hi ha alguna cosa.

El què, no ho sé i la veritat que no m’importa gaire; dubto que ho pogués entendre. Però a mi em sembla que hi ha unes forces subtils que tenen un sentit de l’humor una mica peculiar, unes forces subtils que ens uneixen com titelles d’un circ mundial.

I sabeu què? Ben aviat passarà alguna d’aquestes coses que us he dit. Esteu al cas.

A mi, ho sé, m’està a punt de passar.

Colors

Totes les passions ens fan cometre errors; l’amor ens fa cometre els més ridículs. ” – Francois de la Rochefoucauld

He estat molts anys sense haver-me de trobar en segons quines situacions. I és clar ara vaig molt perdut. Darrerament han passat algunes persones i els resultats m’han fet adonar que la cosa és més complicada del que recordava.

Per altra banda també està el tema de compatibilitats i aquestes coses, no vull pensar que tot ha estat culpa meva. Entenc que hi ha coses que no poden ser, no han de ser o senzillament surten malament pel motiu que sigui.

A mi sempre m’havien acusat de ser una persona freda i que no exterioritza els sentiments. Des de fa un any o així ho vaig canviar, amb resultats molt interessants; només he de dir que en un any la meva vida ha canviat radicalment en molts aspectes. A millor? Encara no ho sé, estic en una mena de catarsi, que si no s’allarga gaire i començo a veure’n els resultats es podria dir que sí. Ara, a pitjor no.

Que vull dir amb tot això? Doncs que quan he estat una persona freda, el resultat dels desenganys no eren gaire fotuts; senzillament ho deixava córrer i com si no hagués passat res. Això té una contrapartida i és que quan passa tot el contrari, quan hi ha una alegria, passa exactament el mateix; no t’afecta. I que passa? Doncs que la vida transcorre gris, ni fred ,ni calor.

I no val la pena. Perquè prefereixo patir un dia, però els altres gaudir-los. Perquè n’estic fart de fer-me el fort amb l’únic resultat de tenir un orgull ben bonic. Prefereixo ser humil i viure.

Vull viure en colors.

Alea

Alea iacta est” – Gai Juli Cèsar

Hi ha una subtil diferència entre la ignorància i la incertesa. L’ignorant roman ben tranquil; ja sabeu, beatus ille. Qui pateix la incertesa resta excitat, nerviós i fins i tot poruc de l’esdevenidor.

Fa poc he deixat d’ignorar segons què.

Abans no era gaire de llençar-me a la piscina. No em va anar gaire malament, però tampoc és per tirar-hi coets; qui no s’arrisca no pisca diuen. Ep, que més d’un cop em vaig trobar la piscina buida i mira, potser per això em vaig fer més previngut. Ara, com que sembla que tinc menys a perdre, temps sobretot… ja tenim una edat, doncs crec que és l’hora de tornar-me més arriscat.

I m’he llençat a la piscina, sí. I de moment sembla que hi ha aigua, tot i que hi ha moments que no ho acabo de tenir clar. Ja sabeu com va això, fins que no et capbusses o et fots la gran hòstia no queda esvaït el dubte. Estic al salt, tot just acabo d’enlairar-me del trampolí i no sé quan durarà el vol. No sé res de res, fins que la gravetat no faci la seva feina; fins que el temps que hagi de passar no hagi passat. Incertesa.

Tinc moltes ganes de nedar. Estic preparat.