Esperar

“A aquell que pot esperar, tot li acabarà arribant.” – Francois Rabelais

Hi ha moments que l’acció és la inacció. L’espera activa. Quan no s’hi pot fer res, fer quelcom pot ser fatal. Senzillament esperar.

Quan has fet el que podies, i de vegades fins i tot més, i ja no depèn de tu, només l’esdeveniment de les circumstàncies pot revelar el camí. I aquest esdeveniment pot tardar.

I l’estiu és molt llarg, res no es mou. Absolutament res de res. O, si més no, si es mou, jo no ho veig. Cert, que no ho vegi no vol dir que no hi hagi processos en marxa; ja podria ser.

Potser és la impaciència. Quan mai ho he sigut, impacient, ara tinc pressa. Pressa perquè vull recuperar temps perdut, perquè vull viure quelcom més que no he viscut. Pressa perquè potser ja fa massa que espero.

Qui espera, desespera diuen. Però ja gairebé que m’hi he acostumat. Agafo totes les oportunitats i sé que una o altra sortirà. Només cal esperar.

Només?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s