Somriure

Aquell que somriu en lloc d’enfadar-se demostra ser molt més fort”  – Proverbi japonès

Tots els matins quan em llevo somric. Només per a mi, perquè sóc el primer que es mereix un somriure.

Hi ha gent que no somriu gairebé mai i quan ho fa és com una màscara o una ganyota forçada que més aviat sembla la causa d’un sofriment o una molèstia més que un sentiment sincer. Perquè hi ha somriures corporatius, somriures del “McDonal’s” en dic jo; un lleuger moviment dels llavis és l’únic indicador que allò és un somriure, però ni els ulls, ni la pell, ni l’ànima somriu.

Un somriure no neix als llavis. Els llavis són al darrer lloc on apareix el somriure. Neix al ventre, una suau calidesa envaeix tot el nostre interior i es va expandint fins que arriba a la nostra pell, ens il·lumina la mirada i finalment expandeix la nostra boca. Un somriure pot dir més que mil paraules, més que mil imatges; ho pot dir tot. Un somriure sincer és l’expansió del nostre jo.

Proveu de fer el mateix que sempre però amb un somriure sincer; al comprar alguna cosa, al donar les gràcies, al demanar el que sigui, al parlar per telèfon o escriure un correu, a fer esport, a treballar, tot. Hi notareu la diferència.

Els avantatges d’un somriure sincer són immensos i no només per als altres, per a nosaltres els primers.

Somriu, jo ho estic fent.

Advertisements

2 pensaments sobre “Somriure

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s