Trajecte

“Els homes perden la salut per guanyar diners, i gasten els diners per recuperar la salut, i per pensar amb ansietat sobre el seu futur obliden el present, de tal forma que acaben per no viure ni el present ni el futur, vivint com si no haguessin de morir i morint com si no haguessin viscut mai” – Buda

De vegades em qüestiono el sentit de tot plegat. Si tot el que faig i he fet serveix per a alguna cosa, o al final no importa.

Fa molt de temps que tinc clar que el més important és el trajecte; el destí ni el conec. I per tant, la qüestió és que aquest trajecte sigui fantàstic. Però no és així. I ara per ara, encara menys….

Tinc moltes esperances en el futur, un futur que m’he de forjar poc a poc i amb esforç. Però el que passa que aquest futur mai es converteix en present, sempre he d’avançar una mica més, una mica més… no acabo de trobar un ritme de viatge que em permeti gaudir del trajecte. Se’m fa molt llarg, massa.

Hi ha dies que tinc ganes de deixar-ho tot, dedicar-me a alguna ximpleria de feina, qualsevol merda que em permeti guanyar mil eurets i poder dedicar el temps i els pocs diners que quedin a mi, com no he fet des de fa molt de temps.

Fa temps que no vaig de vacances. Fa temps que no em dedico temps a les coses que m’agraden. Fa temps que no visc amb calma.

Però que faig? Sóc la cigala o la formiga? Val la pena abandonar la feina de formiga ara?

No ho sé. Tampoc tinc cap altre objectiu ara mateix. De fet si no fos tot el trajecte que porto, no sé quin altre motiu tindria per llevar-me pel matí del llit. Simplement estic viu, doncs em llevo i faig el que he de fer, fins que passi alguna cosa. Desídia i falta de motivació. Així estem.

Però jo vull viure. Vull crear-me les circumstàncies que em permetin gaudir del trajecte. I per això no puc abandonar ara. He de seguir senzillament perquè l’alternativa, si miro cap enrere amb atenció, ja la conec i no porta enlloc. No hi vull tornar.

Estic cansat, però ja queda poc. És el meu consol. I la intuïció de que alguna cosa passarà.

Que sigui aviat.

Advertisements

3 pensaments sobre “Trajecte

  1. Gràcies per la publicació, ha estat del tot necessària.
    Ni se t’acudeixi arribar a destí, per viure present i per deixar d’escriure.

  2. Saps que t’agrada el què estàs fent i tot el què estàs aprenent. Potser t’has imposat un ritme més accelerat del què caldria i per això no ho gaudeixes prou.
    Concedeix-te unes hores per desconnectar i cuidar-te, i no t’exigeixis més del què pots fer. En resum: no corris tant, que te la fotràs.
    I tingues en compte que la vida sempre és més gris en dilluns.
    Ànims, que ja ets a la recta final.
    PS:Cigala, no. CIGALOT!!

  3. Deixar d’escriure? Si de cas escriure més, que ho faig molt poc! 😉

    De moment és el ritme que he de prendre, perquè en altres moments vaig fer el ruc i passava de tot. Però un cop hi sigui calma! Gràcies!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s