Pausa

“La paraula precisa tal vegada sigui efectiva, però cap paraula mai ha estat tan efectiva com un silenci a temps.” -Mark Twain

Hi ha temporades que vull desconnectar. Apagar el mòbil i l’ordinador. Donar-me de baixa dels comptes de les xarxes socials i no obrir el correu. Viure analògicament, com abans. Potser de quan en quan actualitzar aquest bloc.

De fet porto uns dies sota mínims. No m’apeteix gaire i llevat quatre excepcions no he connectat gaire. No em crida, no m’atreu, no sento la necessitat ni tinc res a dir. No sé si té a veure amb el meu estat actual o és una cosa que ja fa temps que em ronda.

He conegut molta gent, i molts els he conegut prou com per a dir que a Twitter hi ha persones molt soles. Gràcies a les piulades tenen una finestra oberta als demés, poden opinar, poden relacionar-se, poden expressar-se,… sense ser prejutjats pel seu aspecte, el seu passat, la seva actitud, o el que sigui que en  persona els cohibeixi. Hi ha històries molt tristes, molt injustes; d’altres és pel seu propi comportament o el seu propi ego que els ha fet sentir-se sols i poc valorats. Tots tenen en comú que necessiten algú que els presti atenció. Nàufrags llençant missatges amb ampolles.

Després hi ha gent que ha tingut algun problema, o se sent fatal, o cerca consol, o unes paraules amables o d’ànim; el que sigui. I després desapareix i cerca altra gent per anar de festa o passar-s’ho bé. Pagafantisme 2.0. A mi m’és igual, si puc ajudar algú em dono per satisfet, sempre necessitem algú de quan en quan.

També l’ego fa que la gent hagi de demostrar molt. Com d’enginyosos són, on van de vacances, de festa, què s’han comprat, quin magnífic vi s’estan bevent, quin fantàstic àpat s’estan apunt de menjar… com si tot això fos símptoma de felicitat. Demostrar coses als demés per unflar el nostre ego. Paradoxalment, a l”única persona que hem de demostrar quelcom és a nosaltres mateixos.

I clar, jo he fet tot de tot això que esmento. I no, no vol dir que sigui més feliç. Simplement et relaciones, cobreixes les necessitats que he dit i és còmode i accessible. És com uns “amics” d’usar i llençar. El “fast food” de les relacions humanes. I tot això ja em cansa.

Però, tot i això, dubto que desconnecti del tot.No serà una pausa, serà una reducció de velocitat. Disminuiré la meva presència, com aquesta setmana. Sabeu perquè? Perquè darrera la pantalla hi ha unes poques personetes amb les que he pogut connectar, que les considero algun cosa més que quatre replys, alguna cosa més que quatre DM i quatre correus. I no vull desaparèixer, ni que sigui temporalment.

Sabeu qui sou. Gràcies.

Advertisements

6 pensaments sobre “Pausa

  1. ohh!!!!!! preciós! quanta raó! no m’hi sento del tot identificada, està clar que cadascú enfoca les R.socials a la seva manera… no sempre son negatives ni sempre son positives és qüestió de treure-hi suc quan et vingui de gust! no creus?¿

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s