Cuinar

Cada cosa té la seva bellesa, però no tots poden veure-la.” – Confuci

M’agrada cuinar… bé, m’agradava. Ara ja no ho faig; cuinar per a un és no és el mateix, no té cap sentit.

M’agrada tot el ritual. Pensar quina recepta li pot agradar, anar a cercar els ingredients, disposar els productes sobre el marbre, pelar i trossejar la verdura, trastejar les olles i les cassoles, controlar els temps, tastar, amanir, obrir un bon vi o una bona cervesa, preparar la taula i donar la sorpresa. M’omple.

Perquè cuinar no és senzillament un acte de convertir uns aliments en menges més o menys ingeribles. Cuinar és un art i com la majoria de les arts, si els fas a casa, són per amor.

Fa temps que no cuino, però tinc ganes de tornar a cuinar. Tinc ganes de tornar-me a enamorar.

Advertisements

4 pensaments sobre “Cuinar

  1. Hi ha la mal anomenada ‘cuina per solters’ o ‘recetas para uno’… aprofita-ho, les solteres o unEs no les tenim.
    Bromes a part a mi em passa el mateix, però ja fa temps que visc sola i que cuino poquíssim o pràcticament mai i si ho faig són coses senzilles i ràpides i que després em menjo com per força.
    I això enamorar-se… ja són figues d’un altre paner.

  2. La cuina per solters és un onanisme light, i com a tal no mola.
    Jo o menjo el que hi ha, perquè no visc sol o quan estic sol faig qualsevol ximpleria senzilla.
    I enamorar-se, quan hagi de ser, serà. No es tria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s